| La Setmana Santa se celebra amb solemnitat als poblats marítims i presenta tres actes principals: la Processó de les Palmes, la del Sant Enterrament i la desfilada de la Resurrecció són els moments culminants d'estes festes. 
Els orígens d'esta festivitat es remunten al segle XV, en què es creà una agrupació anomenada la Concòrdia dels Disciplinats o concòrdia dels que fan disciplina, de la qual fou prior Sant Vicent Ferrer.
A la Setmana Santa Marinera de València, a més de les confraries, hi participen les anomenades Corporacions Armades, que agrupen: Pretorians, Longins, Saions i Granaders.
Les imatges de cadascuna de les confraries s'unixen a d'altres de vivents: veïns abillats com Pilat, Herodes o els apòstols, i veïnes vestides com la Dolorosa, les Santes Dones... que desfilen entre vols de campanes i l'acompanyament de música tradicional.
El Dissabte de Glòria, a les dotze de la nit, quan les campanes anuncien la Resurrecció, una altra tradició es repetix: la Trenca de Perols. Els veïns d'estos barris llancen olles de fang des de les finestres i els balcons.
Les festes del Diumenge i el Dilluns de Resurrecció tenen un marcat caràcter popular i campestre.
|