|
|
València, amb milers de peretes en garlandes i columnes, amb tota l'esplendor
d'una naturalesa que desperta, amb tota l'ànsia de la tabola de la seua gent,
munta la més espectacular de les festes: la gran pantomima de la vida escenificada,
en la qual se satiritzen temes d'actualitat: les Falles.
Les Falles han nascut de la mateixa entranya del poble. Un poble des de sempre banyat
en una atmosfera resplendent de sol i blau, o de serenes nits romàntiques,
entre hortes i horts rurals o urbans, habitants de carrerons i de barris que convivien
en una completa naturalitat i senzillesa.
Història
Quan arribava la tardor i la claredat diürna durava cada vegada menys, als
tallers artesans es perllongava la jornada de treball durant les primeres hores
de la nit. Per a il·luminar-se utilitzaven un rústic llum de peu,
generalment de fusta, anomenat parot, estai, pagés, pelmodo o perniodol,
a la resplendor de les flames del qual prosseguien el seu treball els aprenents,
els oficials i el mestre...
En vigílies de la primavera, quan començaven els dies llargs, es prescindia
del treball nocturn i es cremava a la porta de cada taller el rústic parot.
Es fàcil d'explicar que, per a alimentar la foguera, els mateixos artesans
acumularen encenalls i llistons inservibles, secundats pels trastos vells que aportava
el veïnat.
A més, la verticalitat i braços de l'estai o pagés es prestava
a ser animat, amb parracs que li donaven aspecte humà i algun barret que
el dotava d'un hipotètic cap. Així naixia el Ninot. Només faltava
que eixos ninos protagonistes de qualsevol sainet del barri, de la ciutat, del país,
del món, es posaren al capdamunt d'un pedestal, perquè les gents els
pogueren vore millor i pogueren riure d'ells. Quan tot això es produïx
i combina, ja tenim la vertadera falla valenciana.
El dia 1 de març, comencen "les mascletaes" a la Plaça de
l'Ajuntament, per a preparar l'ambient festiu, encara que allò més
important comença el dia 16, ja que a les huit del matí han d'estar
instal·lats els més de 700 monuments, que surgixen en places i cantons.
En estos dies se succeïxen tot tipus de manifestacions, des de les "despertaes"
fins als castells de focs artificials.
L'acte més multitudinari i espectacular és l'Ofrena de Flors a la
Verge dels Desamparats. Els dies 17 i 18 de març, des de les 16.00 hores
fins ben entrada la nit, té lloc esta brillant desfilada en la qual hi destaquen
les falleres amb el seu meravellós i vistossísim vestit regional,
portant rams de flors a la seua patrona.
A les dotze de la nit del dia 19, i exceptuant un ninot, que prèviament i
per sufragi popular s'ha triat d'entre les diferents falles, estes són consumides
pel foc.
En la segona mitat del huit-cents es va iniciar l'evolució de la festa, que,
en el seu sentit actual, són cadafals efímers i satírics que
es planten als carrers i places de la ciutat per a "comentar", divertidament,
amb figures humanes, zoològiques o del regne vegetal i artesà, un
fet d'actualitat, un "argument" crític, una malícia ocurrent
del propi veïnat... Tot això, materials i ironies intencionades, constituïxen,
en definitiva, la llenya per a les gegantesques fogueres purificadores que es cremen
a mitja nit per Sant Josep.
Este foc és una festa, l'apoteosi alegre i desbordant de tota la resta de
festes que la precedixen durant la que hui rep el nom de Setmana Fallera.
|